Soirée electoral I

Sarkozy serà elnou president 53,06% contra 46,94%. Ha estat un procés polític i democràtic magnífic (casi 85% de participació a les dues voltes... impensable a casa nostra!!!). Ha estat un triomf de la política absolut. Tot i això, la veritat és que, vist amb ulls d'estranger, Sarkozy em sembla molt més bon polític que Ségolène. Altra cosa és què fara ara amb el poder. Per altra banda, com a Espanya (i Catalunya) el Partit Socialista és un niu de víbores, no s'aclareixen entre ells, així no es pot guanyar mai.

Per altra banda hi ha hagut incidents greus a moltes ciutats, per exaltats anti-Sarkozy. Aquí a Toulouse ha estat bastant bèstia. Vaig seguir les eleccions a un col·legi electoral i vaig acompanyar el president de la mesa aportar els resultats a l'Ajuntament. Allà es va montar una manifestació molt agressiva que volia entrar per la força a l'Ajuntament! Cops a la porta, gent pujant per la façada... la policia desbordada. A més vaig tenir la sort de poder anar a la festa privada de la UMP a Toulouse (i l'experiència, que val la pena explicar, la deixo pel següent post). Després quan tornava cap a casa, containers cremats, policies antiavalots i bombers...Realment la situació no està calmada i s'esperen problemes greus. Sarkozy genera per meitats admiració, però també molta por. A veure els dies que venen, però sembla que la legitimitat democràtica no és suficient a França per alguns minoritaris! Sembla mentida... després d'una lliçó com aquesta...

J'ai une qustion à vous poser

Ara mateix estic veient el programa de TVE "tengo una pregunta para usted", per internet. Realment estava encuriosit per poder comparar-lo amb l'original, la versió francesa que ha tingut lloc durant la pre-campanya de les presidencials. Haig de dir que sembla que el format s'ha respectat força. Només unes precisions que marquen la diferència.

1. A França van passar pel programa TOTS els candidats. A Espanya sembla que només hi passaran Zapatero i Rajoy. Lamentable. El bipartidisme de mentida del sistema polític espanyol. És que IU-ICV no te més d'un milió de vots? És que els partits d'àmbit no estatal no són decisius per la governabilitat d'Espanya? Una vegada més negant la pluralitat política d'Espanya.


2. El senyor President Zapatero té el mal gust de tutejar als ciutadans i al presentador del programa. Que no s'adona que els ciutadans li pregunten de vostè? Què s'hi considera per sobre? O és aquest fals progressisme de pa sucat amb oli que li fa perdre les formes més bàsiques? Respongui de vostè, maleducat!


3. Les respostes són impresentables i molt suades. Els ciutadans pregunten per coses concretes i el Sr. Zapatero trenca tot el dinamisme del programa. Respon les preguntes de forma abstracta, llarguísima (menjant temps al temps, quantes menys preguntes millor, suposo) i l'únic que fa és propaganda (i de la barata).


4. La temàtica de les preguntes és força més pobre que a França. Són molt més políticament correctes. A Monsieur Sarkozy li van dir en directe racista i homòfob! I ell va respondre amb una elegància i un "savoir faire" terrible. A veure si al Sr. Zapatero l'apreten una mica (escric en directe. Ara són les 22.30) i veiem com reacciona. Val a dir que els que pregunten semblen extrets d'un museu de l'horror, potser és perquè son veritablement representatius de la població espanyola!. Es perden en les introduccions de les preguntes, no col·loquen els elements oracionals en ordre, no formulen preguntes clares, no pronuncien correctament, no vocalitzen...un desastre.


5. El problema de fer aquest programa a un any vista de les eleccions generals és que obre de forma artificial la pre-campanya. El Sr. Zapatero no fa més que dir les moltes coses que ha fet en tres anys. Rajoy, quan hi vagi, no farà res més que destrossar tot el que s'ha fet i no fet. La idea d'aquest programa a França era conèixer els programes dels candidats i quines eren les seves postures respecte el futur, res de passat.

En fi, tot i això, el programa a l'espanyola, és una bona notícia per la política. El que cal de debò a Espanya és cultura democràtica i formació política dels ciutadans. Aquest programa és un petit avenç.

La Por

Avui a les 19:55 estem tots cridat a tancar tots els llums de casa en mostra de preocupació pel futur del planeta. La inicativa és d'un grup ecologista francès, que vol fer coincidir l'esdeveniment amb les conclusions d'un grup de científics reunits a Paris. Aqustes conclusions alertaràn dels efectes del model econòmic i energètic vigent sobre el clima del nostre planeta. La veritat és que és una iniciativa senzilla, fàcil, poc costosa en termes de temps i confort dels ciutadans, i que ha corregut per internet com la pòlvora -era originària de França i s'ha estès a tota Europa!-. Com que la cosa va de debó, aquest matí per la ràdio francesa ja es comença a aplicar la tàctica de la por. Les grans empreses d'electricitat han començat una campanya alarmista consistent a avisar que si a tots sen's passa pel cap apagar alhora els llums a les 19:55 i tornar-los a encendre alhora a les 20 (si la protesta fós de 24h sense llum, no l'hagués seguit ningú), pot produir una pana gegant en la xarxa elèctrica. Més o menys com la que va deixar hores sense llum a mitja Europa, ara fa uns pocs mesos. Ai, que els hi ha entrat la por...i ens la volen passar a nosaltres! Doncs jo crec que aquesta és la prova de que la convocatòria serà un èxit, i que cal fer-ho. Només per fer una estirada d'orelles al complex econòmic capitalista i recordar-li que, ja que hem deixat de ser ciutadans i hem passat a ser només consumidors, si ens posem molts d'acord els hi podem fer molt la guitza. Que divertit!

Un exemple a seguir

Els que em coneixen de debò saben que aquestes paraules del gran Pepu Hernández les podria signar jo (modèstia a part), el que passa és que jo mai seré seleccionador espanyol. Quin respecte per la persona! El problema de molts entrenadors és que obliden que tracten amb persones, i que generalment és millor guanyar-se-les que imposar-s'hi.

Aquest és un extracte de la Revista de la FEb de desembre de 2006.


"Estoy absolutamente convencido que los protagonistas son los jugadores. Yo creo que el entrenador tiene que ser un ayudante, un ayudante para resolver los problemas del juego, y antes de que los haya. Tienes que estar preparado para dar una respuesta de tipo técnico, táctico y personal, pero quienes juegan son los jugadores. Prefiero enseñar a pescar que dar peces. Y es mejor querer hacer que tener que hacer. Esa puesta en común, propones algo y si el grupo lo acepta -esto es fundamental- tiene éxito….

"Considero imprescindible en un juego de equipo como es el baloncesto que todo el mundo se sienta parte, que haya una puesta en común importante. Que haya unas altísimas dosis de respeto, confianza y generosidad."

"El trabajo en la Selección sigue la teoría de círculos concéntricos, en la que los jugadores forman el centro, a continuación los técnicos, médicos y fisioterapeutas, después la Federación Española y para cerrar, el círculo de los aficionados."

"Hay que escuchar continuamente a los jugadores, tienen muchas cosas que decir, no podemos decir que los sabemos todo. Este tipo de seguridad no me gusta, son los jugadores los que viven en su piel lo que pasa en la cancha, no podemos vivir sus sensaciones. Pero yo quiero estar lo más cerca de ellos para entender estas sensaciones”.

França, primer món.

Una de les coses que em va cridar més l’atenció al arribar per primera vegada a Toulouse per estar-hi un temps llarg és l’extrema amabilitat de la gent. Ja no parlo només d’aquells que estan de cara al públic, en comerços i serveis, que supera de forma sideral el tracte al client espanyol i català, sinó de la gent en general. Quina diferència respecte la gent a Catalunya o Espanya. Aquí fins hi tot el teu pitjor enemic et saluda o s’acomiada amb un somriure d’orella a orella amb un “Bonjour!” o un “Bonne journée!” o un “Bonne soirée!”, depenent de l’hora del dia. Quin gust!. El respecte per la gent gran, per l’autoritat, pels veïns...Realment fa la impressió que un es troba dins d’una societat avançada i racional...a diferència d’altres. Realment es noten els 200 anys d’avantatge que ens porten en molts aspectes socials. A Espanya, amb el famós matrimoni homosexual, hom creu que ja som al capdavant dels països europeus en matèria social; però tinc la impressió de que al nostre país això no és res més que maquillatge barat. Aquí ens falta la base de molts anys d'educació, civisme i democràcia!. De fet diria que aquesta bona educació se'm està enganxant, començo a tractar a la gent amb la mateixa educació que els francesos...per desgràcia em sembla que això només em passa quan parlo en francès....