GSUS

Per acabar amb el tema de l'anterior post, sembla que no hi va haver res de dopatge en el cas d'aquest pobre noi. Només un exemple greu d'irresponsabilitat mèdica. El nano havia mostrat antecedents i els metges, ni cas; i suposo que ell, guanyant una morterada de calers indecent, va preferir fer com si els desmais anteriors no haguessin existit.

Però el més interessant d'aquest tema és a la imatge que he penjat. Mireu-la bé, analitzeu-la amb calma, reflexioneu-hi uns segons....

Les conclusions són brutals. Mireu veu les lletres que porta la vídua del noi a la samarreta...GSUS!!! Magnífic! Ideal per un enterrament!! La Divina Providència li ha manllevat el que més estima, però la seva fe és intacta, neta, pura, més reforçada que mai...I a més la samarreta, ben estreta, li permet fer encara més evident el seu embaràs. També ajuden a fer l'embaràs més evident les mans estratègicament col·locades sobre el ventre (les de la mare i les de dues acompanyants...!!!). Aquesta postura és com una al·legoria de la fusió entre passat (el mort) i futur (la criatura). Que gran...

Tot seguit mireu bé les cares de les quatre dones que formen la fotografia...no hi ha paraules. No sabria dir quina de les tres està més afectada. "El desgarro es absoluto". La cara de les quatre no pot ser de més desesperació...ah...la mort.

Això em porta a constatar (una vegada més) les diferències culturals que existeixen a Espanya. Realment els Andalusos viuen la mort amb una exageració hiperbòlica, desmesurada, exagerada...excessiva. Gairebé diria Valleinclanesca (per ser un autèntic esperpent). La seva moral cristiana és portada a l'extrem.

Jo personalment prefereixo com "celebren" la mort altres cultures. Especialment els Nord-americans. Amics i coneguts van a casa de la família i porten menjar i beguda per passar una bona estona tots plegats. És força més civilitzat i racional.

La Por

Avui a les 19:55 estem tots cridat a tancar tots els llums de casa en mostra de preocupació pel futur del planeta. La inicativa és d'un grup ecologista francès, que vol fer coincidir l'esdeveniment amb les conclusions d'un grup de científics reunits a Paris. Aqustes conclusions alertaràn dels efectes del model econòmic i energètic vigent sobre el clima del nostre planeta. La veritat és que és una iniciativa senzilla, fàcil, poc costosa en termes de temps i confort dels ciutadans, i que ha corregut per internet com la pòlvora -era originària de França i s'ha estès a tota Europa!-. Com que la cosa va de debó, aquest matí per la ràdio francesa ja es comença a aplicar la tàctica de la por. Les grans empreses d'electricitat han començat una campanya alarmista consistent a avisar que si a tots sen's passa pel cap apagar alhora els llums a les 19:55 i tornar-los a encendre alhora a les 20 (si la protesta fós de 24h sense llum, no l'hagués seguit ningú), pot produir una pana gegant en la xarxa elèctrica. Més o menys com la que va deixar hores sense llum a mitja Europa, ara fa uns pocs mesos. Ai, que els hi ha entrat la por...i ens la volen passar a nosaltres! Doncs jo crec que aquesta és la prova de que la convocatòria serà un èxit, i que cal fer-ho. Només per fer una estirada d'orelles al complex econòmic capitalista i recordar-li que, ja que hem deixat de ser ciutadans i hem passat a ser només consumidors, si ens posem molts d'acord els hi podem fer molt la guitza. Que divertit!

França, primer món.

Una de les coses que em va cridar més l’atenció al arribar per primera vegada a Toulouse per estar-hi un temps llarg és l’extrema amabilitat de la gent. Ja no parlo només d’aquells que estan de cara al públic, en comerços i serveis, que supera de forma sideral el tracte al client espanyol i català, sinó de la gent en general. Quina diferència respecte la gent a Catalunya o Espanya. Aquí fins hi tot el teu pitjor enemic et saluda o s’acomiada amb un somriure d’orella a orella amb un “Bonjour!” o un “Bonne journée!” o un “Bonne soirée!”, depenent de l’hora del dia. Quin gust!. El respecte per la gent gran, per l’autoritat, pels veïns...Realment fa la impressió que un es troba dins d’una societat avançada i racional...a diferència d’altres. Realment es noten els 200 anys d’avantatge que ens porten en molts aspectes socials. A Espanya, amb el famós matrimoni homosexual, hom creu que ja som al capdavant dels països europeus en matèria social; però tinc la impressió de que al nostre país això no és res més que maquillatge barat. Aquí ens falta la base de molts anys d'educació, civisme i democràcia!. De fet diria que aquesta bona educació se'm està enganxant, començo a tractar a la gent amb la mateixa educació que els francesos...per desgràcia em sembla que això només em passa quan parlo en francès....