Un Bloc?

Hola, probablement el que llegeixis a aquest bloc no t’interessarà gaire. He decidit crear aquest bloc per poder escriure del que m'agrada. De tota manera, espero que hi puguis trobar idees originals sobre aquells temes que m'apassionen: el bon menjar, l'esport (en particular el bàsquet) i la (ciència) política, entre d'altres temes més generals. Espero, de tota manera, que trobis alguna cosa que t'interessi o et faci gràcia.

Toulouse

Toulouse

martes, 26 de agosto de 2008

Una òptica diferent.


Espanya és un país complex. Potser té la millor qualitat de vida del planeta. La gent treballa poc, menja bé i té un nivell educatiu escàs (i que tendeix a baixar) . Què vull dir amb això? Doncs aquella dita tan bona castellana que diu: "la ignorancia es la madre del atrevimiento". És a dir, el que no té ni idea del que fa o diu, creu que té ráó i que a sobre és llest perquè ha arribat solet a les seves conclusions.

Estic molt interessat per les anàlisi que s'estàn fent sobre el paper de la delegació espanyola als darrers jocs olímpics. En això, vaig veure un titular atractiu al diari El País que deia: "Un medallero engañoso". L'escriu un tal Carlos Arribas. Haig de reconèixer que feia anys que no llegia un article tan lamentable des d'un punt de vista del rigor, del coneixement i de la lògica. Aquest paio és un autèntic desinformat i a sobre va de savi.

Aquest periodista arriba a la brillant conclusió que la llista de medalles no representa la salut esportiva d'un país sinó l'inversió econòmica d'un govern. I és clar!
O es pensa que els atletes d'elit de, posem per cas: aixecament de peses, lluita grecorromana, esgrima, ciclisme en pista, llançament de pes, jabalina, salt i triple salt, natació, hòquei....i totes les versions femenines (no incloc l'equitació, que acostumen a ser fills de papa que no necessiten plans ADO), poden competir al més alt nivell sense diners de l'Estat? Que poden dedicar el millor dels seus anys i joventut sense ajudes? Què creu que treballant al super de caixer es poden guanyar medalles olímpiques?

En fi. Això sol ja és lamentable. A més diu que la salut de l'esport espanyol és molt bona perquè en esports d'equip estem molt bé. Això és veritat. Ara bé, el rosco de medalles en atletisme és una vergonya (tenint en compte que érem la quarta o cinquena delegació en nombre de participants); i les medalles individuals són preocupants perquè no tenen res a veure amb una planificació esportiva amb òptica de futur.
La gran part de les medalles espanyoles individuals són 2 Joan Llaneras (39 anys i medalles en els darrers tres jocs olímpics), David Cal 2 (26 anys i medalles en dos jocs olímpics), les dues parelles de vela 2 (ja van guanyar medalla a les darreres), "l'extraterrestre" Nadal i la Vivi Ruano (35 anys i dues medalles olímpiques)...
I en esports d'equip el dia que els gasol, rudy navarro i companyia no hi siguin (que ja no falta tant) el bàsquet tornarà a les catacumbes de lluitar del cinquè al vuitè lloc.
Conclusió: bona part de les medalles espanyoles són explicables per factors purament personals i perquè els esportistes que les guanyen són autèntics fora de sèrie. Quan no hi siguin no hi ha relleu, precisament perquè les polítiques de planificació no funcionen. Sempre amb la divisa: "qui dia passa, any empeny".

Però a sobre el periodista glossa la feina organitzativa que ha estat exemplar. Diu literalment: "el Gobierno chino sacaba sus primeras conclusiones: el éxito de organización (innegable), de eficiencia (sorprendente), de orden (lógico en un país tan poco democrático) y de imagen (increíble)".
A aquest paio li convenen unes classes de batxillerat i de primer de carrera! Diu que l'èxit d'ordre és degut a que la Xina és un pais poc democràtic!!!! és trist constatar dues coses. Primera: creu que totes les democràcies són com l'espanyola on tot és un caos. Segona: aquest paio no ha sortit mai d'Espanya, que vagi un temps a Alemanya o Suècia o Noruega..i que després parli de si és possible ordre i democràcia. Quina manca d'educació.



http://www.elpais.com/articulo/deportes/medallero/enganoso/elpepidep/20080826elpepidep_2/Tes

miércoles, 23 de julio de 2008

Dos anys



Al final, el millor és desitjar-se sort.

lunes, 12 de mayo de 2008

Tocar el cel (o elogi de Richard Wagner)


El mite fundador de la humanitat és, en certa manera, la recerca de la immortalitat. Els homes, des que són conscients de la seva condició mortal, han recercat acostar-se -ja sigui de forma íntima i privada, o bé pública- a allò que podem anomenar de forma un tant vague, els Déus.

Els homes han intentat acostar-se a la divinitat a travès de la música, la poesia, l'art i la literatura. I l'objecte de la immortalitat gairebé sempre ha estat l'amor. L'amor a persones, però també l'amor per aquelles coses que ens fan més (i menys) humans. Per entendre la immortalitat els temes recurrents són l'amistat, la creació, la vida i la mort. En tots aquests temes sempre és l'amor el fil conductor. Sempre és l'amor qui en vehicula l'acció.

I no em puc estar aqui de reivindicar un dels artistes que, probablement, més s'hi ha acostat. Una persona que va ser capaç de copçar l'amor (i per tant allò que ens fa humans) en estat pur és Richard Wagner. No en tinc cap dubte. Si algú en la Música s'ha acostat a la definició de què és l'amor i la immortalitat és ell. Wagner és l'artista complet. Fill del romanticime alemany, la natura, l'amor i els Déus ocupen un lloc privilegiat en la seva creació. Ell és l'artista absolut: músic, lletrista i sovint director d'escena. Res de les seves obres era deixat en mans d'algú que no fos ell. Per això la seva perfecció i la seva complitud.

La seva personalitat i la seva obra m'apassionen. Reconec que és una de les meves (més grans) debilitats. Us deixo l'obertura de l'opera Tanhäuser, una de les mes belles. Poseu la música ben forta, no feu res, asseieu-vos bé i deixeu-vos portar...potser tocareu el cel.

jueves, 24 de abril de 2008

Una de científics!

X, espero que gaudeixis de la transcripció!

Sr Aricaseu: Sols el fonamentalisme pot afirmar que no hi ha canvi climàtic.
Josep Català: Com el fonamentalisme pot afirmar que sí que hi ha canvi climàtic.
SA: Exacte!
JC: perdona una cosa, deixa’m enraonar si et plau.
SA: No crispi....
JC: No, no deixa’m enraonar si us plau...Quin és el gas més perillós?
SA: Que és un examen?
JC: No, però que la gent sàpiga si saps lo que dius o patines com sempre.
...............
SA: Perquè és el de referència!
JC: No és el de referènciaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!
SA: siiiiiiiiiiiiii!
...........
JC: Sap de què va el protocol de Kioto! Ni aquest se l’ha llegit! Si te l’has llegit?
SA: Pro, clar! No!
JC: Si? Què diu a la pàgina 29 per exemple? Lo més important està a la pàgina 29, què diu?
SA: Després de la coma o abans de la coma?
JC: No, no...
.............
SA: Dius no per dir no!
JC: perdoneu una cosa....em deixeu enraonar d’una punyetera vegada tant tu com tu! Ya està bé de conyes tu!
Helèna Garcia Melero: Va!
.........
JC: Doncs a veure...una cosa molt científica i objectiva...
SA: No!
HGM: No! per això portem els científics per parlar-ne!
JC: Doncs aquesta senyora...No perdona! De cap manera puc considerar que el Senyor Aricaseu sigui un científic
HGM: Bffffff....
.........
JC: Si no puc parlar m’aixeco i foto el camp! Aixís de clar! Clar tu, no fotem! No ho sé que tinc que fer! Pujar aquí a la taula? Per poguer enraonar! A veure!
........
HGM: Doncs quina és?
JC: Perdona! És el meu torn o no és el meu torn?
HGM: Que si que és!
JC: Pues a veure tu, si us plau, digue-li que calli, no?
.....
JC: Bé escolteu, saps què tu....
HGM: Escolti! No em faci com aquell del llibre, eh! Eh, que va marxar d’un plató!
JC: No, no, no, no.
HGM: Ah!
JC:...jo marxo
HGM: No se’n va! Ni hablar! No se’n va!
JC: és clar!
HGM: m’estic posant nerviosa ya Senyor Català!
JC: Mira jo fa estona que ho estic de nerviós tu! I llavors, si vols pastilles, te’n donaré.
.....
JC: Agafeu per exemple aquest programa, mireu lo que ha parlat un, l’ho que ha parlat l’altre i traieu la conclusió! Allevors, és clar, jo vull dir...per molt que..
HGM: És el seu torn!!
JC: Què és?
HGM: que es el seu torn! Que parli!
JC: Si, si...i, i...i que tinc que dir sobre el meu torn?

martes, 8 de abril de 2008

Un 4 d'abril


Generalitats
774:Charlemagne confirme à Rome, au pape Adrien Ier (772–795), la donation de Pépin à l' Église et ratifie une deuxième donation.
966:Baptême de Mieszko Ier qui fait entrer la Pologne dans la sphère de la culture chrétienne occidentale et latine
1297:Le Pape Boniface VIII cède le Royaume de Sardaigne et de Corse au Roi d'Aragon.1460: en Basilea (norte de Suiza) el Papa Pío II funda la famosa universidad.
1541: san Ignacio de Loyola se hace elegir primer general de los jesuitas.
1581: sir Francis Drake completa su circunvalación de la Tierra. Es el primer inglés en conseguirlo, 60 años después de Juan Sebastián Elcano.
1609: en España, el rey Felipe III firma el decreto de expulsión de los moriscos.
1791:La Constituante adopte le décret qui se termine par « aux grands hommes la patrie reconnaissante » (cette dédicace fut ensuite inscrite sur le fronton du bâtiment), prévoyant que les grands hommes de la France seraient inhumés au Panthéon de Paris, dans l'église Sainte-Geneviève, transformée
1847: en Barcelona (España) se inaugura el Gran Teatro del Liceo.
1849: Austria incorpora Hungría a su imperio, lo que daría lugar en 1867 al Imperio Austrohúngaro.
1854: en Viena (Austria), el emperador Francisco José I de Austria se casa con Sissi.
1949: en Washington, doce países firman el Tratado del Atlántico Norte, creando así la OTÁN. Le Traité de l'Atlantique Nord est signé à Washington par les ministres des affaires étrangères de la Belgique, du Canada, du Danemark, des États-Unis, de la France, du Royaume-Uni, de l'Islande, de l'Italie, de la Norvège, des Pays-Bas et du Portugal.
1958: en Londres, una manifestación de 10.000 personas contra la bomba atómica crea el movimiento pacifista.
1961: en Cuba se funda la OPJM (Organización de Pioneros José Martí).
1962: en Cuba se funda la UJC (Unión de Jóvenes Comunistas).
1968: en Memphis (EE.UU) es asesinado Martin Luther King.
1984: Winston Smith, protagonista de 1984 de George Orwell, empieza a escribir su diario.
1985 : la reine Élisabeth II du Royaume-Uni donne son assentiment à la loi sur Hong-Kong, qui prévoit la rétrocession de la colonie à la Chine en 1997
1991 : Le Congrès russe des députés du peuple accorde à Boris Ieltsine les pleins pouvoirs pour gouverner par décret.
Sénégal : Fête nationale (indépendance de la France en 1960).

Naixements
186: Caracalla, emperador romano.
1805: Hans Christian Andersen, escritor de cuentos.
1884: Isoroku Yamamoto, almirante japonés y artífice del ataque sorpresa a Pearl Harbor.
1914: Marguerite Duras, novelista, escritora y guionista de cine francesa.
1915: Muddy Waters, músico de blues estadounidense.
1922: Elmer Bernstein, compositor estadounidense.
1932: Anthony Perkins, actor estadounidense.
1945: Daniel Cohn-Bendit, dirigente estudiantil del Mayo francés.

Morts
397: San Ambrosio, obispo cristiano, padre de la Iglesia.
636: San Isidoro de Sevilla, religioso español.
1305 : Jeanne de Navarre, reine de Navarre
1284: Alfonso X el Sabio, rey de Castilla y de León.
1929: Carl Benz, inventor del motor de gasolina para automóviles.
1931: Andre Michelin, industrial francés, coinventor del neumático.
1968: Martin Luther King, clérigo estadounidense, líder de la lucha por los derechos civiles.

viernes, 4 de abril de 2008

Abril


Abril finit, el camp florit.
Abril finit, hivern passat.
Abril i maig, tenen la clau de l’any.
Abril i senyors, tots traïdors.
Abril ploraner, maig rialler.
Abril plujós i maig ventós fan l'any ric i profitós.
Abril que abrileja, primavera que fueteja.
Abril que surt plovent, el maig crida rient.
A l'abril, aigües mil.
Altes o baixes, per abril són les pasqües.
Bons amics i bons abrils, un d’entre mils.
Crema més el sol d'abril, que el de tot l'estiu.
D'abril, un de bo entre mil.
D'abrils i de senyors pocs i que no siguin traïdors.
D’abrils i sogres poques de bones.
De principi a fi, l'abril sol ser roí.
En abril cada gota val per mil.
En abril, cada brossa en cria mil.
En abril, tot pardal fa son niu.
Abril Consueta, primavera distreta.
Entre abril i maig, es fa la feina per tot l'any.
Espiga o espigueta, per l’abril treta.
Faves d’abril, bones com el pernil; faves de maig, no me n’empatx.
Fruita que neix a l’abril val per mil.
Gelada abrilera, fam al darrera.
Humitats d'abril, fan fer llit.
L’abella i l’anyell per l’abril se’n fan la pell.
L'abril diu al maig jo no he pogut tu plou a raig.
L'abril fa el pecat i el març és l'acusat.
L'abril mullat fa créixer l'herba per al ramat.
L'abril, rient, mata de fred a la gent.
La flor més gentil, la clavellina de l’abril.
La lluna d’abril, malures mil.
La rosa d’abril és la flors més gentil.
Neu d’abril, pedregada a l’estiu.
Ni abril sense flors, ni joventut sense amors.
No donis l'abril per acabat si la lluna no ha passat.
No donis l'hivern per passat fins que l'abril no s'hagi acabat.
No hi ha mal any si l'abril és bo.

lunes, 3 de marzo de 2008

Debats electorals a2

Quina sort de votar a Catalunya!
No cal votar a cap dels dos espantaocells que hem vist per la televisió. Quins dos inútils.
Quina sort no haver d'anar a votar amb una pinça al nas!
No cal votar dos senyors que no saben articular un discurs que no estigui formatejat en un despatx de cervells grisos.
Quina sort poder expresar el pluralisme mitjançant el vot!
No cal votar dos partits que han construit el bipartidisme des de una llei electoral feta per consolidar el poder.
Quina sort no haver de votar dos persones que menteixen i tergiversen sense vergonya!
No cal votar per partits polítics que son elefants burocràtics sense persones amb ànima.
Quina sort votar a Catalunya! Probablement, si votés a la majoria de províncies d'Espanya...hauria de votar nul!